Històries de Kreas

L’any 1962, James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins guanyaven el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina per descriure, anys abans, l’estructura en doble hèlix de l’ADN. Però, abans de seguir, pensem, per un moment, en la importància d’aquest descobriment. Igual que els manuals que utilitzem pel muntatge d’un moble o per aprendre a fer anar un dispositiu, la molècula d’ADN actua com el llibre d’instruccions de la nostra vida. Cada gen és una pàgina que ofereix les indicacions necessàries per a construir una part del nostre cos, des del color dels ulls fins al funcionament de les nostres cèl·lules. Per tant, conèixer l’organització d’aquest manual va obrir, a posteriori, innombrables portes a la recerca. Des de la detecció i cura de malalties genètiques, passant pel coneixement de la història evolutiva de les espècies, fins a la creació de cultius més resistents a plagues o a condicions climàtiques severes.

L’únic qüestionable de tot això és que l’equip de científics no va esmentar, en el seu discurs d’acceptació del prestigiós premi, que el seu model es va basar en gran part a la coneguda Fotografia 51. Una imatge clau que revelava l’estructura helicoidal de l’ADN. Aquesta fotografia, obtinguda mitjançant tècniques de cristal·lografia de raigs X, va ser feta per la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, una científica que havia dedicat anys a estudiar les fibres d’ADN. Sense el seu consentiment, Wilkins, company de treball de Franklin, va compartir la imatge amb Watson i Crick, els quals la van utilitzar per a confirmar la seva teoria l’any 1953.

La història de Rosalind Franklin, que va morir el 1958 sense conèixer que la fotografia havia estat robada, és un clar exemple, com el de moltes altres dones científiques i tècniques, de l’ostracisme, menyspreu i silenci de la gran aportació que aquestes dones han fet en el món de la ciència. És el que es diu l’Efecte Matilda. El prejudici de reconèixer els assoliments de les dones científiques, que en la majoria de les ocasions van haver de desenvolupar les seves recerques en condicions precàries i desiguals perquè, finalment, el crèdit dels seus descobriments se’ls atribuïssin els seus col·legues masculins i, fins i tot, els seus propis marits.

Així, en un intent de corregir aquesta històrica exclusió de les dones en la ciència, el 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va declarar l’11 de febrer el Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència, en reconeixement al paper clau que exerceixen les dones en la comunitat científica i tecnològica. Aquest dia busca corregir les injustícies comeses i donar-los el reconeixement que mereixen. I malauradament, el que a Catalunya sembla un debat superat encara hi ha països on aquesta desigualtat és encara ben latent.

Una deriva d’aquest fenomen històric de desigualtat, en el qual s’ha invisibilitzat el paper de les dones en la ciència, són els estereotips de gènere que les dissuadeixen d’estudiar carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM*). És difícil que les nenes trobin models femenins a seguir en aquest àmbit. Reflex d’aquesta situació és la bretxa de gènere en les trajectòries educatives de les joves. La baixa participació de dones en carreres STEM (només el 35% dels estudiants) es tradueix en un escàs 33,3% de dones investigadores a nivell mundial.

D’aquí ve que, dedicar un dia a la dona i la nena en la ciència no només és una celebració, sinó també una eina, implementada per la UNESCO i l’ONU-Dones, al costat d’altres entitats internacionals, per a inspirar a les nenes i empoderar a les dones científiques, promovent el seu accés a l’educació, la capacitació i la recerca en els àmbits científics-tecnològics. Iniciatives com a Nenes en peus de Ciència (Aliança STEAM pel Talent Femení) o la creació de diverses Associacions de Dones STEAM busquen trencar estereotips, aconseguir una participació igualitària de les dones en la ciència i mostrar a les nenes que elles també poden ser científiques, enginyeres o matemàtiques.

Des de Kreas, creiem fermament en la igualtat i l’empoderament de la dona en tots els àmbits de la vida cívica i social i a nivell mundial, com a únic camí de progrés i desenvolupament encaminats a aconseguir els objectius i reptes de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Per aquest motiu, ens unim a la celebració del Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència com una aposta de present i de futur on la ciència sigui veritablement inclusiva. En un sector productiu, en el qual hi ha una demanda creixent de professionals STEM, és el torn d’atraure el talent femení.

* STEM és un acrònim en anglès que suma quatre disciplines d’estudi essencials per a la societat actual: Science (ciències), Technology (tecnologia), Engineering (enginyeria) i Mathematics (matemàtiques).