Publicat el: 16 d'octubre de 2026/Categories: sector agroalimentari/Vistes: 18/7 min lectura/

Radiografia del mercat de treball i els reptes de la qualificació professional del sector agroalimentari

La Indústria d’Alimentació i Begudes es consolida com un dels grans motors econòmics, amb Catalunya al capdavant de l’Estat en volum d’ocupació (18,3% del total nacional).

La Indústria d’Alimentació i Begudes es consolida com un dels principals motors econòmics i d’ocupació a l’Estat espanyol, aconseguint la xifra de 598.469 persones ocupades en el segon trimestre de 2026, amb un increment interanual de l’8,4%. Aquesta dinàmica positiva ve impulsada principalment per la indústria de l’alimentació (CNAE 10), que ha experimentat un creixement de l’10,5%.

L’anàlisi de les dades sectorials recents (setembre de 2026) —extretes de l’INE, la Seguretat Social i estudis del mercat de treball— mostra un sector en plena evolució. En aquest escenari, Kreas, com a centre de referència en formació professional i contínua per al sector agroalimentari a Catalunya, pren aquestes xifres clau com a base per identificar les prioritats estratègiques que han de guiar les futures accions de desenvolupament de talent, orientació laboral i formació sectorial.

Catalunya, motor indiscutible de la Indústria Alimentària

L’anàlisi territorial d’ocupació reafirma el lideratge de Catalunya dins del panorama estatal.

  • Lideratge en ocupació: Catalunya encapçala la distribució geogràfica del sector amb un 18,3% del total nacional, el que es tradueix en una mitjana de 108.791 persones ocupades (Figura 1).

  • Pes en la indústria d’alimentació (CNAE 10): Si s’analitza específicament la indústria alimentària, la concentració a Catalunya puja fins al 18,7% dels ocupats de tot l’Estat.

  • Pes en la fabricació de begudes (CNAE 11): En el segment de begudes, Catalunya també lidera amb un 15,8% de la representació estatal.

  • Subsectors tractor: El sector carni (CNAE 101) i la fabricació de productes de fleca i pastes (CNAE 107) concentren, respectivament, el 22,6% i el 20,8% de l’ocupació total de l’alimentació i begudes a nivell estatal, constituint gairebé la meitat del teixit laboral de la indústria.

Aquestes dades confirmen que l’agroalimentació no només és un pilar industrial a Catalunya, sinó que la seva competitivitat futura depèn directament de la capacitat de mantenir i millorar la qualificació d’aquestes plantilles.

1. CATALUNYA [18,3%]
108.791 ocupats
2. C. Valenciana [12,9%]
76.552 ocupats
3. Andalusia [12,7%]
75.181 ocupats
4. Castella i Lleó [9,5%]
56.181 ocupats
5. Galícia [8,7%]
51.615 ocupats
6. Castella – La Manxa [7,5%]
44.285 ocupats
7. Regió de Múrcia [5,5%]
32.557 ocupats
8. C. de Madrid
28.023 ocupats
9. Resta de CCAA [20,2%]
119.768 ocupats

Figura 1: Distribució territorial de l’ocupació (% sobre el total estatal). Font: Enquesta de Població Activa (EPA) – Institut Nacional d’Estadística (INE) (Mitjana 4 darrers trimestres)

Catalunya lidera l’estat en volum d’ocupació agroalimentària, fet que justifica la concentració de recursos de formació contínua i orientació laboral al territori català.

El repte del relleu generacional i la feminització del sector

El mercat laboral agroalimentari s’enfronta a dues dinàmiques demogràfiques contundents: l’envelliment de les plantilles (Figura 2) i la progressiva incorporació de talent femení (Figura 3).

16-24 anys: 7,7%
40.940 treballadors
25-34 anys: 19,9%
105.843 treballadors
35-44 anys: 25,3%
134.873 treballadors
45-54 anys: 28,4%
151.606 treballadors
55+ anys: 18,7%
99.971 treballadors
Joves (<35 anys): 27,6%
146.783
Sènior (>45 anys): 47,1%
251.577

Figura 2: Distribució per edat a la indústria alimentària. Font:  EPA (INE 2026T2)

  • L’envelliment de la plantilla: El 47,2% dels ocupats a la indústria d’alimentació té 45 anys o més (arribant al 49,3% en el sector de begudes). La franja de joves de 16 a 24 anys només representa el 7,7% de l’ocupació alimentària. Aquest desequilibri posa de manifest la necessitat urgent d’articular programes d’orientació i atracció de vocacions joves cap a les diferents famílies professionals de l’agroalimentació.

  • Cerca de la paritat i creixement femení: El sector continua sent majoritàriament masculí (57,8%), però la indústria d’alimentació mostra un fort dinamisme en la incorporació de dones, amb un creixement interanual de l’ocupació femenina del 17,9%, fins a situar-se en el 43,8% del total del subsector.

  • Diversitat cultural: Un 26,9% dels treballadors de la indústria alimentària té nacionalitat estrangera o doble nacionalitat, fet que requereix estratègies d’acollida, integració i formació lingüística i tècnica adaptada.

INDUSTRIA DE L’ALIMENTACIÓ (CNAE 10)

Homes │ 56,2%
299.943
Dones │ 43,8% [+17,9% interanual]
233.290

FABRICACIÓ DE BEGUDES (CNAE 11)

Homes │ 70,3%
45.884
Dones │ 29,7% [+8,3% interanual]
19.352

Figura 3: Repartiment per sexe en els subsectors alimentari i begudes. Font:  EPA (INE 2026T2)

L’explosió de la Formació Professional i la necessitat de perfils tècnics

Una de les dades més rellevants de l’informe és el canvi de paradigma en els nivells d’estudis de les plantilles (figura 4). Tot i que els empleats amb estudis no professionals continuen sent el grup majoritari (58,5% a la indústria alimentària), el talent qualificat provinent de la Formació Professional està creixent a un ritme accelerat.

En el segon trimestre de 2026, els ocupats amb estudis de Formació Professional a la Indústria Alimentària van registrar un increment interanual del 21,1%, arribant a les 137.898 persones.

Estudis no professionals
58,5% (+6,6% var)
Estudis professionals/FP
25,9% (+21,1% var)
E. universitaris
15,6% (+9,6% var)

VOLUM DE COMPONENT PROFESSIONALS (FP):

2025T2: 113.871 treballadors

2026T2: 137.898 treballadors (+24.027 nous tècnics qualificats)

Figura 4: Nivell formatiu i variació interanual. Font:  EPA (INE 2026T2 vs 2025T2)

Aquestes xifres demostren que les empreses estan substituint la mà d’obra poc qualificada per perfils tècnics capaços de gestionar processos automatitzats, complir amb les exigències de seguretat alimentària i liderar la digitalització de les plantes.

En termes d’ocupacions, els perfils més demandats a la Indústria Alimentària són:

  1. Treballadors de la indústria de l’alimentació, begudes i tabac (CNO 770): 160.282 ocupats (30,1% del subsector).
  2. Operadors de màquines per elaborar productes alimentaris (CNO 816): 66.137 ocupats (12,4%).
  3. Peons de les indústries manufactureres (CNO 970): 45.534 ocupats (8,5%).
  4. Tècnics i professionals científics i de suport (CNO 2-3): Destaca el creixement interanual d’aquest grup amb un increment de l’38,6%.
Qualitat de l’ocupació i el repte de l’absentisme

El mercat de treball agroalimentari es caracteritza per una elevada estabilitat contractual. Des de l’entrada en vigor de la reforma laboral, la taxa de temporalitat al sector s’ha reduït fins al 11,5%, millorant la mitjana estatal (15,1%).

  • Alta taxa de salarització: El 95,0% dels ocupats a la indústria d’alimentació són treballadors per compte d’altri.

  • Contractació indefinida: El 87,5% dels asalariats de la indústria alimentària i el 97,4% en begudes tenen contracte indefinit. La figura del fix-discontinu es manté continguda, representant només un 5,2% dels indefinits de l’alimentació.

Aquesta estabilitat, però, contrasta amb un indicador operatiu crític: l’absentisme laboral, tal i com es mostra a continuació (figura 5).

TAXA D’ABSENTISME GENERAL (%)

Indústria Alimentària (CNAE 10)
8,6%
Total Sectors (Mitjana nacional)
7,2%
Fabricació de Begudes (CNAE 11)
6,1%

TAXA D’ABSENTISME PER IT

Indústria Alimentària (CNAE 10)
6,7%
Total Sectors (Mitjana nacional)
5,6%
Fabricació de Begudes (CNAE 11)
4,8%

Figura 5: Indicacions d’absentisme laboral i IT. Font:  EPA (INE 2026T1)

L’absentisme per Incapacitat Temporal (IT) a la indústria d’alimentació arriba al 6,7%, situant-se clarament per sobre de la mitjana de l’economia. Aquest factor afecta directament la productivitat de les plantes i evidencia la necessitat de millorar la formació en ergonomia, coordinació d’equips, prevenció de riscos i salut laboral, així com el desenvolupament de competències de gestió per als encarregats i línies de comanda.

La resposta estratègica de Kreas: Transformar les dades en accions de valor

L’anàlisi detallada del mercat de treball certifica que el sector agroalimentari català necessita una estratègia integrada de capacitació, orientació i desenvolupament del talent. A partir d’aquest diagnòstic, les línies d’actuació impulsades per Kreas s’articulen per donar resposta directa a les necessitats prioritàries i als reptes clau detectats en el teixit productiu:

  1. Orientació i Acompanyament Professional

Davant l’envelliment de la plantilla (47,2% majors de 45 anys) i el fort creixement dels perfils amb FP (+21.1%), el programes d’orientació i acompanyament esdevenen una eina clau per a:

    • Upskilling i Reskilling: Acompanyar els treballadors en actiu sense titulació formal cap a processos de reconeixement de competències professionals.
    • Orientació del talent femení i immigrant: Donar suport a la progressió laboral i a la millora de la qualificació del talent femení (en ple creixement, +17.9%) i col·lectius d’origen estranger.
  1. Formació en clau de sector

Davant les dades d’absentisme (8,6%) i la necessitat d’operadors i tècnics qualificats (més del 42% del sector), la formació sectorial ha d’orientar-se cap a:

    • Eficiència i Digitalització de línies de producció: Capacitació pràctica per a operadors i automatització de processos.
    • Seguretat Alimentària i Lideratge d’Equips: Formació per a supervisors i encarregats de planta per millorar el clima laboral, reduir les baixes i optimitzar la gestió operativa.
    • Incentivació de la FP Dual Agroalimentària: Crear ponts directes entre els joves i les empreses per accelerar el relleu generacional indispensable que el sector demana.

L’agroalimentació catalana no només és el motor de la indústria alimentària estatal; és un sector estable, professionalitzat i en transformació constant. Des de Kreas, continuem treballant com a socis estratègics d’empreses, treballadors i administracions per convertir aquests reptes quantitatius en oportunitats de futur per a les persones i el territori.