Anàlisi econòmica financera del sector de càrnies català
Es considera que l’agroalimentació és un sector estratègic per la seva contribució a l’alimentació i a la salut de la població, així com al medi ambient i a l’activitat econòmica. A Catalunya la indústria agroalimentària és el primer sector industrial en vendes, així com un important generador de llocs de treball amb uns forts lligams amb l’activitat agrària (compra el 60% de la seva producció); també ha estat clau en el desenvolupament de zones o comarques on aquesta activitat constituïa una important font d’ingressos. La territorialitat i la xarxa de relacions agrària i industrial de les gairebé 3.000 petites i mitjanes empreses distribuïdes al llarg del territori català vinculades per les infraestructures de comunicació, logística i transport que faciliten la sortida a l’exterior, formen part del Clúster Agroalimentari Català (un dels clústers més importants d’Europa) i amb productes d’alt potencial exportador degut a la seva qualitat i el reconeixement de la marca Catalunya. Per tipus de carn, destaca la de porcí que representa gairebé la meitat de les exportacions del sector amb un considerable creixement, fins i tot, durant els anys de crisi.
Davant els bons resultats obtinguts durant un període de crisi, sorgeix la inquietud sobre la potencialitat de les empreses del sector per afrontar amb èxit nous reptes de futur. L’anàlisi econòmica financera aporta elements explicatius del procés d’obtenció de resultats empresarials alhora que dóna informació clau per reflectir la situació de l’empresa .
L’anàlisi d’un grup de 130 empreses càrnies catalanes en el període 2007-2011 demostra que les empreses del sector han gaudit d’una bona solvència a curt termini –l’anàlisi de l’estat de fluxos d’efectiu i el signe positiu de les activitats d’explotació en el període indicat, assenyalen que hi ha més cobraments que pagaments–. D’altra banda, l’estructura del finançament ha sigut correcta perquè en tots els exercicis el fons de maniobra és positiu, ja que els capitals permanents financen tot l’actiu no corrent i una part de l’actiu corrent (massa patrimonial més important).
A llarg termini, l’anàlisi de la situació financera demostra el creixement equilibrat d’aquestes empreses que presenten, en aquest període, una gestió eficient dels actius (amb increments superiors al de les vendes), i una gestió financera prudent (l’increment dels actius supera al dels deutes), encara que cal millorar la gestió de les despeses perquè l’evolució dels resultats no supera el creixement de les vendes. Es tracta d’empreses amb una acceptable rotació de l’actiu que financen les seves inversions a llarg termini amb recursos a llarg termini i que estan lluny de la fallida. Els signes negatius de les activitats d’inversió de l’estat de fluxos d’efectiu confirma la dinàmica inversora i, per tant, que són empreses en creixement amb nivells d’endeutament que no les perjudica (uns marges normals del 50%-60%). D’altra banda, són empreses que s’estan capitalitzant en aquest període, tal com assenyala l’estat de canvis en el patrimoni net, presentant més garanties a les entitats de finançament pels importants recursos propis i les subvencions que han rebut. Són empreses que demostren un cert grau de maduresa en l’estat de fluxos d’efectiu tal com assenyala el signe negatiu de les activitats de finançament dels últims anys per la devolució de préstecs a les entitats de crèdit. Amb tot, podem dir que tenen una bona posició financera a llarg termini en aquest període analitzat de crisi generalitzada amb un just equilibri inversió/finançament.
Finalment, l’anàlisi econòmica ens permet valorar positivament l’evolució dels resultats nets obtinguts durant aquest període, que han augmentat fins el 2010 i que posteriorment s’han moderat; els resultats globals presenten un comportament similar però més volàtil ja que segueixen la mateixa trajectòria però de manera més marcada. Les rendibilitats financera i econòmica també varien en sintonia amb els resultats, i sempre la rendibilitat financera supera l’econòmica indicant la conveniència de l’endeutament.
En definitiva, són empreses que presenten bons resultats, però que pensant en afrontar el futur immediat hauran de gestionar millor les despeses perquè els increments de costos difícilment es podran traslladar als productes finals.
Font: Bloc de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic